sábado, 16 de junio de 2007

Bellesa i lletjura, Dues cares de la mateixa moneda


Diuen que hi ha qui diuen ( aclarirà la troca el qui vulgui si pot) que servidor no és guàpo. Però Jesus, Bonjesuset, Sant Antoniet de Pàdua i Santa Rita dels Impossibles, amb tots els sants i santes del Cel i la terra; això no té cap ni peus.
Com poden pensar que jo pens que pensen, de servidor vostre, que no és guàpo. La veritat ho enteneu? Doncs enhorabona si ho enteneu i Bingo !!! Bingo per els vostres caparrins privilegiats.
Ara bé, il-lustres membres del jurat qualificador de les anatomies externes, distinguides poncellones ja quarentones i cinquantones; jo acab de passar davant el mirall del quarto de bany, Vosaltres no ho feíeu igual? Supós que sí.
I què he vist? Doncs he vist el que, segurament, heu vist al mirall de casa vostra. Una cara qualsevol; la qual en el meu cas és la meva cara i, en el cas del mirall de casa vostra, deu ser la vostra.
Obviament cap de voltros pensa que no és guàpo. O potser sí?
Bellesa i lletjura són cares de la mateixa moneda. Per molt que's semblin no hi ha res igual en aquest món.
Existeix el blanc perquè existeix el negre. Sense el mal, el bé no tendria cap mèrit. I etc, etc.
I com diuen a Espanya : " Todo es del color del cristal con que se mira". Amen Aixi sia.

No hay comentarios: